Des del capdamunt d’una argilaga, un mascle de bitxac (Saxicola rubicola) no passa gens desapercebut, amb el pit ataronjat i el cap ben negre és un dels ocells més bonics del nostre entorn. I és que a aquest petit moixó, propi d’espais oberts, li agrada posar-se al capdamunt de matolls i tanques, des d’on localitza insectes i altres invertebrats que caça amb assiduïtat. Sovint també es posa sobre el mànec d’eines del camp motiu pel que també se l’anomena “cagamànecs” en alguns llocs.