Arbres SingularsCedreConca de Barberàel Francolí - ArticlesPNIN Bosc de PobletVimbodí

El cedre dels Salesians

Article publicat a el Francolí el Març del 2014

Estic convençut que tots heu vist el Cedre dels Salesians, a Poblet. És un arbre únic, amb un tronc molt gros (fa 6,4m de perímetre a la base), recte i alt, molt alt, fins a 34m i copa ampla però esbelta. De fet, les dimensions de l’arbre i la seva ubicació al Jardí dels Salesians (just al davat de la Fonda Fonoll) fan que domini, imponent, el paisatge des que pugem per la carretera al costat de la muralla fins que creuem la primera portalada del monastir.

Es tracta d’un cedre de l’Atlas, una espècie introduïda a Europa ja fa segles i freqüentment utilitzada com a arbre ornamental: en properes edicions d’Arbres Singulars presentarem altres grans cedres, tots plantats en jardins al segle XIX .

Recordo el jardí de quan jo era petit, m’impressionava el riu i l’estany artificial i sempre hi badava des de fora el tancat. Ara però, ja no hi ha aigua i la gran bassa és buida però l’espai encara transpira part de la seva glòria passada. Al mateix jardí hi convivien dos altres cedres magnífics però no tan grossos. D’un d’ells, que fa pocs anys es va trencar causant força desperfectes en edificacions veïnes només en queda la soca, però l’altre és molt esplendoròs i té una soca de 2,5m de perímetre a 1,30 d’alçada.

Espècie Cedre de l'Atlas, Cedrus atlantica
Presentat per Lluís Espasa i Frijhoff
Perímetre del tronc a 1,30m 4,80 m
Perímetre del tronc a la base 6,40 m
Ample de la capçada 13-14 m
Alçada 34 m
Ubicació A Poblet, al Jardí dels Salesians (al davant de la Fonda Fonoll, a l’altre costat de Carretera)
Coordenades 41°22'51.2"N 1°04'47.2"E

El Cedre dels Salesians, Cedrus atlantica. Poblet. Arbres Singulars amb Lluís Espasa i Frijhoff.
El Cedre dels Salesians, Cedrus atlantica. Poblet. Arbres Singulars amb Lluís Espasa i Frijhoff.

Quan parlava amb la gent del poble d’arbres singulars, sense cap mena de dubte que el Cedre de Poblet era sempre un dels 5 o 6 favorits, però la qüestió era com entrar al jardí per a poder mesurar-lo i fotografiar-lo. Sort que podia comptar amb en Lluís, que treballa de guia a Poblet i em va facilitar l’accés al jardí. Hi varem entrar per la porta de ferro gran, a través d’un carrer pavimentat amb lloses de pedra, “és l’antiga carretera, que aquí al costat del monastir estava enllosada” m’explica el Lluís “ si t’hi fixes pots veure com les rodes dels carrors a base d’anys van deixar solcs molt profunds”. I és que el Lluís és un gran coneixedor de l’entorn de Poblet on s’hi varregen de manera única natura i història.