el Francolí - ArticlesFauna de la Conca de Barberà

El conill

El conill de bosc ibèric (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer de talla mitjana, color grisós, orelles llargues i potes adaptades per a la carrera. És originari de la península ibèrica, i en temps relativament recents ha colonitzat pràcticament tot Europa occidental i ha estat introduït a Austràlia, Xile i Argentina on la seva abundància representa un problema ecològic de primer ordre; ben al contrari del que passa en l’entorn mediterrani on les poblacions es troben en mínims històrics degut a la mixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica (EHV) arribades cap al 1950 i el 1989 respectivament.

Els conills viuen en caus formant grups de fins a vint individus amb una estructura social forta i clarament definida: un mascle dominant és l’únic que munta les femelles i pren la iniciativa en la defensa del territori, entre les femelles també s’estableixen relacions de dominació i subordinació, que són clau per a controlar el creixement del grup, un tema no menor per a una espècie que produeix de 3 a 5 cries de 3-4 cadells (anomenats catxaps) cada any.

El conill és una espècie clau en l’ecosistema, doncs és depredat per moltes espècies de vertebrats: guineus, toixons, fagines, rapinyaires de gran tamany... Cal doncs celebrar que les poblacions s’han recuperat en els darrers anys, i esperar que la seva progressió continuï.