El pi de les Tres Creus

Posted on Posted in Arbres Singulars, el Francolí - Articles, Pi roig, Vimbodí
Pi de les tres creus, Pinus sylvestris

Article publicat a el Francolí el Setembre del 2015

El pi nan de les Tres Creus és un arbre ben singular, doncs és una miniatura. Ja fa molts anys que creix en una esquerda de la roca, al costat del mirador sobre la vall del riu Brugent, i només ha assolit un metre d’alçada. La petita capçada, durament escolpida pel vent i de dos metres d’ample s’estructura sobre una sèrie de branques principals que surten del tronc, que és molt gruixut (43 cm de perímetre) en relació al tamany de l’arbre. I és que aquest pí roig està curiosament proporcionat, fins i tot les pinyes i les fulles són més petites de l’habitual.

A les Tres Creus hi ha més arbres en miniatura, i aixó és degut a l’estructura del terreny, amb les roques aflorant per tot i una cobertura escassa de sòl. El resultat és sorprenent, com un jardí japonès, de bonsais i roques ben ordenats des d’on es poden gaudir de les vistes més espectaculars de les muntanyes de Prades, amb Castellfollit a un costat i el Brugent a l’altre.

 

Espècie Pi roig, Pinus sylvestris
Perímetre del tronc a 1,30m 1,90 m
Perímetre del tronc a la base 0,43 m
Ample de la capçada 2,2 m
Alçada 1,15 m
Ubicació A les Tres Creus, entre el terme de Vimbodí i de Prades, junt a la cisterna al costat del mirador sobre la vall del riu Brugent
Coordenades 41°19'30.9"N 1°03’34.2"E
Pi de les tres creus, Pinus sylvestris amb Pep Torres
Pi de les tres creus, Pinus sylvestris

En Pep Torres coneix molt bé aquest arbre i per aquest motiu varem aprofitar una de les seves escapades en bicicleta per a que ens el presentés. I és que en Pep té aquella classe de sensibilitat que el permet detectar les coses especials, diferent i curioses. “És petit, si. Però les coses grans estan plenes d’altres de petites que els dónen la seva dimensió” em diu mentre la nit va caient i el perfil de l’arbret omple l’abisme fosc i profund, “aquesta és la importància d’un pi petit, que ha sabut clavar les seves arrels i mantenir-se allà on, segurament, altres haurien abandonat”.