Article publicat a el Francolí el Novembre del 2013.
A la partida de la Torre d’en Tella hi podem trobar un dels pins més grans del nostre terme, es tracta del Pi del Dolcet. És un arbre gran, molt gran, amb una soca de 2,80m de perímetre i una alçada de 18m. Malauradament el vendaval de fa uns hiverns en va trencar algunes branques principals i la capçada va quedar un pèl espigada. Tot i aixó l’arbre presenta un bon estat de salut i notable vigor.
El pi blanc és un arbre propi de l’alzinar mediterrani on en el seu creixement ràpid en facilita la proliferació a les clarianes. Actualment és l’arbre més abundant a Catalunya doncs la destrucció dels alzinars i rouredes n’han afavorit l’expansió ja sigui per l’acció de l’home que l’ha plantat o simplement per que s’ha escampat de manera natural.
| Espècie | Pi blanc, Pinus halepensis |
| Presentat per | Eusebi Majós |
| Perímetre del tronc a 1,30m | 2,80 m |
| Perímetre del tronc a la base | 3,80 m |
| Ample de la capçada | 12-18 m |
| Alçada | 18,0 m |
| Ubicació | Al terme de l’Espluga, partida de la Torre d’en Tella, al costat de la barraca del senyor Majós |
| Coordenades | 41°25'28.8"N 1°06'36.9"E |
L’Eusebi Majós és el propietari d’aquesta ombra monumental que ell ha cuidat durant molts anys. L’arbre ocupa una posició pivotal en el cuidadíssim entorn de la seva barraca on també hi ha ginjolers, figueres, pins i roures de fulla petita... és un petit jardí botànic, dels bons: autòcton i de secà.
Li vaig preguntar per l’edat de l’arbre, sempre una pregunta difícil de respondre, i em va explicar que havia de ser molt molt vell, doncs fa anys havia parlat amb un home ja molt gran que de petit berenava sota del que ja llavors era una capçada descomunal.
Si passeu per la Torre d’en Tella no dubteu a preguntar a l’Eusebi, que estarà encantat d’ensenyar-vos el Pí del Dolcet.
