Article publicat a el Francolí l'Abril del 2014
En una cruïlla del camí del mas de Partisant hi trobem un pi blanc espectacular tan pel seu tamany i la seva forma com pel paisatge que conforma. De fet revisitem un tret tan característic del nostre entorn rural com és el gran arbre al costat d’un mas o d’una barraca, un arbre que servia per donar ombra o lligar-hi la mula i que en aquest cas ha engolit la barraca sota la seva copa.
El que destaca d’aquest pi és el seu aspecte monumental, però tort i desequilibrat: és com si hagués de caure o trencar-se pel seu propi pes en qualsevol moment.
El gran tronc, de 2,8m de perímere, neix inclinat sota un marge i aviat culmina a la creu, de la que en surten dues branques tan amples com el tronc. La copa però, ha crescut sobretot a l’extrem de la branca despenjada, formant un colze sobre el que hi reposa la major part del pes. Sorprenentment és aquesta forma retorçada la que dóna a l’arbre el seu aspecte robust i mastodòntic.
Al costat del pí hi destaca un vell reboll de fulla petita bonic i menut doncs ha crescut a l’obra del gran pi.
Espècie | Pí blanc, Pinus halepensis |
Presentat per | Joan Andreu Camón i Peñalver |
Perímetre del tronc a 1,30m | 2,80 m |
Perímetre del tronc a la base | No mesurable |
Ample de la capçada | 12-17 m |
Alçada | 16 m |
Ubicació | A una cruïlla del camí del mas de Partisant, a uns 300m a l’est del mas. |
Coordenades | 41°25'42.84"N 1° 6'43.84"E |



Segurament que no hi hagi a l’Espluga ningú que estimi i visqui més intensament la natura que en Joan Andreu. Sempre el veureu voltant pel terme, feliç, atent als boscos, als ocells i animals... treballant amb l’ADF per mantenir el nostre medi ambient per a futures generacions. Amb aquest currículum, li haviem de demanar que presentés un arbre al Francolí, i en Joan Andreu va estar molt content d’ensenyar-nos un dels seus arbres favorits del terme:
“Que et sembla, gros eh?” em diu “fixa’t la forma... potser s’hi hauria de fer una crossa per la branca, que seria llàstima que es trenquès.”