El pi tort del camí del mas de Partisant

Article publicat a el Francolí l'Abril del 2014

En una cruïlla del camí del mas de Partisant hi trobem un pi blanc espectacular tan pel seu tamany i la seva forma com pel paisatge que conforma. De fet revisitem un tret tan característic del nostre entorn rural com és el gran arbre al costat d’un mas o d’una barraca, un arbre que servia per donar ombra o lligar-hi la mula i que en aquest cas ha engolit la barraca sota la seva copa.

El que destaca d’aquest pi és el seu aspecte monumental, però tort i desequilibrat: és com si hagués de caure o trencar-se pel seu propi pes en qualsevol moment.

El gran tronc, de 2,8m de perímere, neix inclinat sota un marge i aviat culmina a la creu, de la que en surten dues branques tan amples com el tronc. La copa però, ha crescut sobretot a l’extrem de la branca despenjada, formant un colze sobre el que hi reposa la major part del pes. Sorprenentment és aquesta forma retorçada la que dóna a l’arbre el seu aspecte robust i mastodòntic.

Al costat del pí hi destaca un vell reboll de fulla petita bonic i menut doncs ha crescut a l’obra del gran pi.

 

Espècie Pí blanc, Pinus halepensis
Presentat per Joan Andreu Camón i Peñalver
Perímetre del tronc a 1,30m 2,80 m
Perímetre del tronc a la base No mesurable
Ample de la capçada 12-17 m
Alçada 16 m
Ubicació A una cruïlla del camí del mas de Partisant, a uns 300m a l’est del mas.
Coordenades 41°25'42.84"N  1° 6'43.84"E

El Pi tort al camí del mas de Partisant. Pinus halepensis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars amb Joan Andreu Camón.
El Pi tort al camí del mas de Partisant. Pinus halepensis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars amb Joan Andreu Camón.
El Pi tort al camí del mas de Partisant. Pinus halepensis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars.

Segurament que no hi hagi a l’Espluga ningú que estimi i visqui més intensament la natura que en Joan Andreu. Sempre el veureu voltant pel terme, feliç, atent als boscos, als ocells i animals... treballant amb l’ADF per mantenir el nostre medi ambient per a futures generacions. Amb aquest currículum, li haviem de demanar que presentés un arbre al Francolí, i en Joan Andreu va estar molt content d’ensenyar-nos un dels seus arbres favorits del terme:

“Que et sembla, gros eh?” em diu “fixa’t la forma... potser s’hi hauria de fer una crossa per la branca, que seria llàstima que es trenquès.”