Article publicat a el Francolí el Novembre del 2014
La tardor ens porta una explosió de color abans de l‘hivern gris i despullat. Efimerament, els arbres caducifolis ens regalen una simfonia de tons grocs, vermells, ocres, marrons i verds. El Reboll del Peu del Bosc certament encaixa en aquesta categoria, i és precisament aquests dies que es mostra en el seu màxim esplendor. Es tracta d’un roure cerroïde vell i de gran bellesa que es troba junt al camí que va des de la Masia del Menatxo al Peu del Bosc. És un arbre gros i elegant, de tronc únic i gruixut que s’alça molt fins a construir una capçada, tan ampla i vigorosa que dóna ombra al camí que separa els conreus del bosc.
El reboll cerroide és una espècie que alguns autors consideren un creuament entre el roure valencià o de fulla petita, propi d’ambients secs i el roure martinenc, propi d’ambients humits com la Pena. Del roure martinenc n’ha heredat les fulles grosses i del valencià el fet que sol conservar les fulles seques a les branques durant l’hivern.
| Espècie | Reboll Cerrioide, Roure cerrioide, Quercus cerrioides |
| Presentat per | Anna Moliner |
| Perímetre del tronc a 1,30m | 1,90 m |
| Perímetre del tronc a la base | 2,50 m |
| Ample de la capçada | 13-17 m |
| Alçada | 14,5 m |
| Ubicació | Al camí que va de la Masia del Menatxo al Peu del Bosc, per la part que el camí delimita els conreus del bosc. |
| Coordenades | 41°22'37.9"N 1°05'28.2"E |
L’Anna Moliner és una dona energètica com n’hi ha poques. En hores de botiga la trobareu treballant, sempre amb un somriure, entre pans i coques al Forn de la Vila. A les tardes però, si el temps ho permet i el dia allarga prou, la veureu passejant pels camins del terme, gaudint del paisatge i disfrutant de l’aire lliure.
Una tarda de l’estiu passat em va ensenyar aquest arbre, que es troba en una de les seves rutes preferides. Mentre fem les fotos, l’Anna acarona l’escorça de l’arbre i m’explica que sovint s’atura a reposar al seu recer, “és com el mig de la caminada i el punt més alt de la ruta, la vista és magnífica i l’arbre molt maco: irresistible”.