Els cedres de les Masies

Posted on Posted in Arbres Singulars, Cedre, Conca de Barberà, el Francolí - Articles, l'Espluga de Francolí, PNIN Bosc de Poblet

Article publicat a el Francolí el Gener del 2015

A les Masies hi ha alguns dels arbres més espectaculars de l’Espluga, doncs n’hi ha que foren plantats en els jardins dels hotels al segle XIX i que han perdurat fins als nostres dies. Aquest és el cas dels Cedres de les Masies: tres exemplars de gran tamany plantats junts al jardí de Villa Engracia. Agafeu el camí de l’Hípica Francolí des de la carretera de les masies i a 30 metres els trobareu, a mà dreta. Hi ha un quart cedre, formós però més petit a l’entrada de l’Hotel Villa Engràcia.

D’aquests en destacarem l’exemplar més gros, un cedre enorme, amb un gran tronc de 3,80 m de perímetre a 1,30m (5,30m a la base) i una capçada de 13-15m. Amb una alçada total de 38m aquest monument és l’arbre més alt que hem presentat fins ara.

Els altres dos exemplars estan a pràctiment a tocar i atenyen una alçada menor i els troncs són més prims (perímetres de 3,30 i 2,60m a 1,30). En conjunt, els tres arbres dónen una màgica sensació de bosquina, es tracta d’un racó de gran bellesa i serenor.

 

Espècie Cedre de l'Atlas, Cedrus atlantica
Presentat per Joan Casanoves i Prats
Perímetre del tronc a 1,30m 3,80 m
Perímetre del tronc a la base 5,30 m
Ample de la capçada 13-15 m
Alçada 38 m
Ubicació A Villa Engràcia, les Masies. Des de la carretera de les Masies, agafeu el desviament de l’Hípica.
Coordenades 41°22'37.9"N 1°05'28.2"E

Els cedres de les Masies, Cedrus atlantica. Arbres Singulars. Amb Joan Casanoves.
Els cedres de les Masies, Cedrus atlantica. Arbres Singulars.

El Joan de cal Casota és un gran amant de la natura i fanàtic de l’activitat a l’aire lliure. Si no el trobeu a l’hort, serà voltant amb bicicleta de muntanya i si no, estarà buscant bolets.

Fa anys, als inicis d’Arbres Singulars, en Joan va parlar-me d’aquests cedres i dies enrere hi varem anar junts per a mesurar-los i fer les fotos. Ell feia temps que no hi anava, doncs en arribar semblava com sorprés per la talla dels troncs i quasi incrèdul em va dir: “És que fins que no t’hi fixes que no n’ets conscient del grossos són. Jo els havia vist de sempre baixant per la pista amb la bicicleta, doncs són molt alts, però si no t’acostes a la soca no te n’adones de com són de bèsties”.