Article publicat a el Francolí el Novembre del 2014
A la zona del Cabanal, just a les afores de l’Espluga i a escassos metres de la carretera de les Masies hi ha la granja de cal Morgades i just a l’esplanada de l’entrada hi trobem la nostra protagonista d’avui, una palmera magnífica que dóna la benvinguda.
Es tracta d’una palmera de les Canàries grossa i vigorosa, amb el tronc rugòs, dret i esvelt que culmina en un gran plomall de llargues fulles que s’estenen fins a una una alçada de 9,2m i una envergadura de 7,5m. És una exposió de verd amb tocs grocs dels fruits, com si es tractés de focs d’artifici.
La palmera de les Canàries és comú en jardins pel seu valor ornamental doncs els dàtils que produeix no són comestibles. Si bé són molt habituals en zones properes a la costa, en àrees d’interior com l’Espluga són rares i solen ser plantades al recer de les glaçades. Però aquest no és el cas de la palmera de cal Moragades doncs es troba al bell mig d’una esplanada, desprotegida del vent i desafiant el fred. Una sorprenent visió d’aires tropicals que inesperadament aconseguix sobreviure en el nostre clima.
| Espècie | Palmera de les Canàries, Phoenix canariensis |
| Presentat per | Joan Morgades i Aïda Morgades |
| Perímetre del tronc a 1,30m | 1,85 m |
| Perímetre del tronc a la base | 3,00 m |
| Ample de la capçada | 7,5 m |
| Alçada | 9,2 m |
| Ubicació | A la Granja del Morgades, al Cabanal, a uns 100m al N de la Carretera de les Masies. |
| Coordenades | 41°23'25.9"N 1°05'41.2"E |
L’Aïda Morgades i el seu avi en Joan Morgades van obrir les portes de la seva granja per mostrar-nos la seva palmera. I és que aquest arbre és testimoni excepcional de la vida de la família doncs a l’any 1964, just acabat de bastir la granja, el Joan va plantar aquesta palmera, llavors just un petit plançó en una torreta, provinent del jardí del convent dels Pares Paüls (l’actual Residència d’avis). Amb els anys, la palmera, com la feina a la granja o la família, va anar creixent. Sorprenentment ni les grans nevades del 1970 i 2001 ni les glaçades no han pogut amb ella “de vegades quedava ben rostida i semblava que fos morta però a la primavera sempre rebrosta amb força i es recupera".