Arbres SingularsAtmetllerConca de Barberàel Francolí - Articlesl'Espluga de Francolí

L’atmetller de l’Andreu

Article publicat a el Francolí el Juny del 2014

En les anteriors entregues d’Arbres Singulars hem parlat d’exemplars únics per la seva monumentalitat, però en aquesta ocasió l’Andreu de cal Sant Cristo ens presenta un ametller únic, pràcticament un fòssil vivent, que ha estat escolpit per generacions de pagesos que l’han podat i collit any rere any. Un arbre rudimentari doncs no està empeltat i que segons l’Andreu podria tenir uns dos-cents anys.

De lluny i a primera vista és un ametller com un altre, podat i escapçat a una mida assequible pel pagés: nomès 5 metres d’alt i una capçada plana i ordenada de 6-8 metres d’ample. Però cal fixar-se en el tronc, podrit en alguns punts, ben gruixut (fa 2,06 m de perímetre a 1,20 d’alçada) i covert d’una escorça vella, grisa i màgicament recargolada.

L’ametller fou un dels primers arbres a ser domesticats pels humans durant l’Edat del Bronze i s’especula que els primers pagesos van identificar algun exemplar que feia fruits dolços no tòxics doncs les ametlles amargues salvatges contenen cianur, i a partir d’aquí en van seleccionar diverses races. La difilcultat del conreu de l’ametller radica el el fet que de la llavor (l’ametlla) en sol sortir un arbre de fruits amargs, i per aixó des de mitjans del segle XIX els peus d’ametller, amarg, s’empelten amb varietats d’ametlla dolça.

 

Espècie Atmetller, Prunus dulcis
Presentat per Andreu Morgades
Perímetre del tronc a 1,30m 2,05 m
Perímetre del tronc a la base 1,89 m
Ample de la capçada 5-8 m
Alçada 5 m
Ubicació A partida de la Torre d’en Pau Anguera, al davant de la barraca de l’Andreu Morgades, junt al camí.
Coordenades 41°26'48.8"N 1°05'25.4"E

L'atmetller de l'Andreu, Prunus dulcis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars.
L'atmetller de l'Andreu, Prunus dulcis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars.
L'atmetller de l'Andreu, Prunus dulcis. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars amb Andreu Morgades.

Vaig conèixer l’Andreu un matí de març mentre passejava pel terme. Ens varem posar a xerrar i em va ensenyar una barraca de volta, única a l’Espluga, preciosa, ben cuidada i amb un entorn farcit d’increibles objectes metàl.lics que ha creat amb les seves mans destres. Quan li vaig preguntar si savia d’algun arbre singular els ulls li van brillar: “a la barraca de baix hi tinc un ametller molt molt vell si vols que te l’ensenyi”.

L’arbre estava esplèndid, vestit amb mil flors blanques d’olor dolça, l’escorça era ben grisa,tortuosa i marcada pel pas dels anys, “aquest ametller ha de ser molt molt vell doncs jo ja l’he vist sempre igual, i a més és darrer del rengle, tots els altres ja es van morir fa anys... però de moment aquest aguanta bé i fixa’t que ben florit que està!”.