L’eriçó

Els eriçons (Erinaceus europaeus) són els mamífers més peculiars de la nostra fauna, doncs els seu cos és cobert de punxes, que no són més que pels modificats per a la defensa: quan els eriçons es senten amenaçats s’enrotllen sobre si mateixos, formant una bola de punxes que pocs depredadors poden penetrar.

El seu comportament nocturn, solitari i territorial els fa difícils de veure, particularment a la Conca on hi ha una densitat poblacional baixa. Viu en àrees arbrades, amb preferència per zones de caducifolis properes a espais oberts, ja siguin prats, conreus o fins i tot jardins urbans. S’alimenta de petits animalons, especialment cucs, cargols i insectes, però també fruita caiguda dels arbres.

S’aparellen a la primavera i la gestació dura de 5 a 6 setmanes. Les femelles fan un niu on pareixen de 4 a 7 cadells que s’independitzaran i dispersaran al cap d’uns 30 dies, al finalitzar l’alletament.

És una espècie molt sensible a l’activitat humana, doncs l'ús generalitzat de pesticides n’ha delmat la població per enverinament,  i a més molts eriçons moren en camins i carreteres, doncs en ser enlluernats per vehicles, el seu instint no és de fugir sinó enrotllar-se i són atropellats.