el Francolí - ArticlesFauna de la Conca de Barberà

L’eriçó

Els eriçons (Erinaceus europaeus) són els mamífers més peculiars de la nostra fauna, doncs els seu cos és cobert de punxes, que no són més que pels modificats per a la defensa: quan els eriçons es senten amenaçats s’enrotllen sobre si mateixos, formant una bola de punxes que pocs depredadors poden penetrar.

El seu comportament nocturn, solitari i territorial els fa difícils de veure, particularment a la Conca on hi ha una densitat poblacional baixa. Viu en àrees arbrades, amb preferència per zones de caducifolis properes a espais oberts, ja siguin prats, conreus o fins i tot jardins urbans. S’alimenta de petits animalons, especialment cucs, cargols i insectes, però també fruita caiguda dels arbres.

S’aparellen a la primavera i la gestació dura de 5 a 6 setmanes. Les femelles fan un niu on pareixen de 4 a 7 cadells que s’independitzaran i dispersaran al cap d’uns 30 dies, al finalitzar l’alletament.

És una espècie molt sensible a l’activitat humana, doncs l'ús generalitzat de pesticides n’ha delmat la població per enverinament,  i a més molts eriçons moren en camins i carreteres, doncs en ser enlluernats per vehicles, el seu instint no és de fugir sinó enrotllar-se i són atropellats.