Article publicat a el Francolí el Setembre del 2014

Avui us presentem un oliver centenari que és un del més grossos del terme. Es tracta d’un vell exemplar que es troba a una parada a la dreta del camí que travessa el Peu del Bosc. És un arbre magnífic, amb una base de 5,4m de perímetre de la que es surt un sol tronc, gros (fa 2,4m de perímetre) , vell i arrugat. La capçada és rodona i no molt ampla doncs l’arbre està convenientment espurgat i ben cuidat mostrant un estat de salut inmillorable.

L’oliver fou un dels primers arbres a ser domesticats, ja fa uns 6.000 anys a l’Àsia Menor, èssent els fenicis els que l’introduïren a la península fa uns tres milenis. Els exemplars més vells de Catalunya es troben a la vall de la Sènia on hom diu que n’hi ha de mil.lenàries, i és que l’olivera és una de les poques espècies d’arbre que poden superar el miler d’anys. A la Conca però, difícilment trobarem olivers tan vells, doncs no pogueren sobreviure les fortíssimes i persistents glaçades que es produiren als segles XVI-XVIII durant el periode conegut com la mini-glaciació