L’oliver vell del Peu del Bosc

Posted on Posted in Arbres Singulars, Conca de Barberà, el Francolí - Articles, l'Espluga de Francolí, Oliver, PNIN Bosc de Poblet

Article publicat a el Francolí el Setembre del 2014

Avui us presentem un oliver centenari que és un del més grossos del terme. Es tracta d’un vell exemplar que es troba a una parada a la dreta del camí que travessa el Peu del Bosc. És un arbre magnífic, amb una base de 5,4m de perímetre de la que es surt un sol tronc, gros (fa 2,4m de perímetre) , vell i arrugat. La capçada és rodona i no molt ampla doncs l’arbre està convenientment espurgat i ben cuidat mostrant un estat de salut inmillorable.

L’oliver fou un dels primers arbres a ser domesticats, ja fa uns 6.000 anys a l’Àsia Menor, èssent els fenicis els que l’introduïren a la península fa uns tres milenis. Els exemplars més vells de Catalunya es troben a la vall de la Sènia on hom diu que n’hi ha de mil.lenàries, i és que l’olivera és una de les poques espècies d’arbre que poden superar el miler d’anys. A la Conca però, difícilment trobarem olivers tan vells, doncs no pogueren sobreviure les fortíssimes i persistents glaçades que es produiren als segles XVI-XVIII durant el periode conegut com la mini-glaciació

 

Espècie Oliver, Olea europaea
Presentat per Albert Amigó i Carulla
Perímetre del tronc a 1,30m 2,40 m
Perímetre del tronc a la base 5,40 m
Ample de la capçada 4-7 m
Alçada 6,4 m
Ubicació Al camí travessa Pla el Peu del Bosc, just a la cantonada d’un marge pujant a ma dreta
Coordenades 41°23'02.0"N 1°06'13.1"E

L'oliver vell del Peu del Bosc, Olea europaea. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars.
L'oliver vell del Peu del Bosc, Olea europaea. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars amb Albert Amigó.
L'oliver vell del Peu del Bosc, Olea europaea. L'Espluga de Francolí. Arbres Singulars amb Albert Amigó.

No podiem acabar el primer any d’Arbres Singulars sense presentar un oliver, uns dels arbres més característics del nostre paisatge i part fonamental de la personalitat del nostre poble.

Vaig estar de prou sort que l’Albert, forner artesà i incansable explorador de tots els racons del Terme, em va trucar fa uns dies per a ensenyar-me el seu oliver preferit. “Aquest és el més guapo, però tota la parada en té d’espectaculars”. Mentre fem les fotos i prenem mides parlem d’altres arbres per a publicar al Francolí, “ja has anat a medir el Castanyer de l’Ermita que et vaig dir? Quant fa?” em pregunta. Però aixó ja és una altra història...