El xop del molí
Article publicat a el Francolí el Març del 2025 Vorejant el riu Reguer, prop del molí del mas de Fonts hi ha diversos xops mediterranis de varietat llombarda, caracteritzats per una capçada estreta i llarga […]
Category: Xop / pollancre
Les darreres fulles d’un gegant, el xop del Molí del Bou (1955-2022)
Article publicat a el Francolí l’Agost del 2022 Plantat el 1955 al costat de la bassa del molí del Bou, amb menys de 60 anys aquest arbre s’havia erigit com el xop canadenc més gran […]
El xop de l’ermita
Article publicat a el Francolí el Maig del 2022 Aquest gran xop passa desapercebut, camuflat per un folre d’heura i envoltat d’altres altres grans arbres a l’aparcament de l’Emita, és fàcil no fixar-s’hi. Quan el […]
Arbres Singulars des de la Zona Zero
Article publicat a el Francolí el Novembre del 2019 En els darrers anys hem publicat diversos Arbres Singulars de la riba del Francolí, tots entre la Font Major i la Font Baixa, la “zona zero” […]
El Xop del molí de Jan
Article publicat a el Francolí el Desembre del 2016 Aquest és un bell representant del tipus de xop (Populus nigra) que es plantava antigament, abans de la proliferació de l’híbrid canadenc: les branques creixen verticals, […]
El xop de la Cova
Article publicat a el Francolí el Novembre del 2017 Aquest gran xop es el resultat de diversos germans que s’han fusionat en un tronc únic de grans dimensions. La presència del riu, a escassos metres […]
El xop del Molí del Bou
Article publicat a el Francolí l’Agost del 2015 A pocs metres de l’entrada de l’Espluga hi trobem el Xop del molí d’en Bou, un arbre que segons esmenta en Martí Boada al seu llibre […]
El xop de la bassa d’en Jan
Article publicat a el Francolí el Febrer del 2015 El Parc Fluvial de l’Espluga és, per a mí, un dels gran encerts del nostre poble dels darrers anys, rehabilitant l’espai entre la Font Baixa i […]
El xop de la granja del Civit
Article publicat a el Francolí el Gener del 2014 Anant per la carretera cap a a Blancafort, en creuar el Reguer, podeu observar un arbe que s’alça ferm i solitari en mig de la plana […]
