Article publicat a el Francolí el Novembre del 2024

Estem a la Creu de l’Horta on m’han dit que s’hi concentren molts ocells de mida gran, la calor pica fort però no veiem res especial. Llavors, amb les primeres bufades de la marinada, veiem un corb (Corvus corax) que s’enlaira des del cingle que hi ha rere les vies del tren. El segueix un altre corb, i un altre, i un altre….en són més de setanta i durant diverses hores ofereixen un inesperat espectacle d’acrobàcia aèria. Juguen diversos jocs, de vegades a tocar i parar, altres vegades a prendre’s branques que porten al bec o les potes tot fent piruetes impossibles.

Els corbs joves solen agrupar-se al capvespre per a socialitzar a través del joc, col.laborar per a trobar menjar i ajocar-se per a dormir. Els llocs on es troben s’anomenen corberes.
Els corb té un gran impacte cultural arreu on viu: pels indígenes americans és un missatger dels déus, pels anglesos és un garant de l’independència de l’illa i per als judeocristians és el primer animal que va abandonar l’arca de Noé després del diluvi.