Article publicat a el Francolí el Febrer del 2014

L’arbre del que parlarem avui és d’aquests difícis d’oblidar, no és ni molt alt ni molt ample, però és molt vell i la seva forma ha estat espectacularment moldejada pel vent de Seré.

Es tracta del Pi de les Fontanelles, i es troba al peu d’un camí junt a una barraca. La soca és gran, de 3,2m de perímetre i dóna al pí un aspecte imponent i sólid. La copa és molt vigorosa, ampla i estranyament plana, i en destaquen les poderoses branques cargolades, que baixen fins al terra fent la sensació que hi ha un altre pi al costat, que creix de cap per avall! (fixeu-vos-hi a la foto)

En Carlos Asensio és un gran coneixedor del terme. Paleta de professió, ja fa anys que es va jubilar i ara dedica el seu temps a cuidar del tros . Un dissabte almatí ens va portar pel terme per ensenyar-nos una pila d’arbres. Ens explica que molts d’aquests arbres tan grans que hi ha al peu de masos i barraques, tenien la funció de donar ombra i un lloc arrecerat on lligar la mula o el cavall.

“Us hi heu fixat?” deia “aquest arbre ha estat torturat pel vent, però és ben viu i fort, de moment no el tombaran pas”