Article publicat a el Francolí el Desembre del 2023

El sol tot just despunta sobre l’horitzó a la vall de Dota a Costa Rica, encara no he arribat a fer el primer café del matí quan sento un brunzit, és un colibrí, que em passa a menys d’un metre de distància. Només és el primer de molts i variats ocellets que en pocs minuts s’acosten des del bosc a les menjadores que hi ha al jardí de l’hostal.
Els colibrís són uns ocells sorprenents: de colors iridiscents i talla diminuta, el seu vol recorda al dels insectes, doncs baten les ales a gran velocitat. Són capaços de volar en vertical, de costat o enrere, tot maniobrant per a introduir el bec en flors tubulars i xuclar el nèctar mentre, de passada, faciliten la pol·linització.
Al llarg del dia veurem centenars d’ocells de més d’una dotzena d’espècies de colibrís, de formes i colors molt diversos Alguns són tan confiats que es posen a la mà mentre reomplim les menjadores, altres es barallen fent un duel d’esgrima aèria amb els becs.
La bellesa de l’escena és abrumadora.