Article publicat a el Francolí l'Octubre del 2014
L’arbre que us presentem avui és un autèntic gegant, un pi blanc fàcilment visible des de lluny que, amb els seus 20 metres d’alçada, domina sobre la resta del pinar que l’envolta. Es tracta del Pi del Serrano i es troba junt a una barraca a uns 100 metres al sud-est del mas del Pòlit.
És un arbre poderós, amb un tronc molt gruixut (5m a la base) que s’alça recte formant una capçada d’uns 20m d’ample. Si bé algunes branques principals ja són mortes i seques, l’arbre conserva molt de vigor i la capçada verda i espessa arriba fins el terra en alguns punts. Tot aixó dona al pí un aspecte desordenat, quasi bé deixat, però no són més que les cicatrius del pas dels segles: aquest és un pi autènticament salvatge al que ningú li ha podat una branca morta en molts i molts anys.
Espècie | Pí blanc, Pinus halepensis |
Presentat per | David Altarriba |
Perímetre del tronc a 1,30m | 3,50 m |
Perímetre del tronc a la base | 5,00 m |
Ample de la capçada | 17-22 m |
Alçada | 20,3 m |
Ubicació | Al extrem est del pinar que hi ha a 100 al sud del mas del Pòlit |
Coordenades | 41°26'29.5"N 1°04'51.1"E |
No podia acabar el primer any d’arbres singulars sense ensenyar-vos aquesta meravella. De fet és el primer arbre del que el David del Manyo em va parlar quan varem començar Arbres Singulars ja fa un any. M’explicava que, anant a caçar, sovint s’havia aturat a esmorzar sota la seva ombra. Jo diria que era el seu arbre favorit.
“Gros com aquest, per aquí al terme no en trobarem gaires, però llàstima que l’entorn està molt embrossat i no s’aprecia com es mereix”. I és que el David és un dels més grans impulsors d’Arbres Singulars, ell ha trobat molts arbres i gent que el presentin, i ell ha organitzat la neteja d’arbres que no eren accessibles (veieu nota a la propera pàgina)...
Moltes gràcies David!