Article publicat a el Francolí el Març del 2024

Fa estona que sento la fressa d’una bestiola que remena entre el canyís. Sobtadament, un cant curt i  potent revela que es tracta d’un rossinyol bord (Cettia cetti), un ocell petit com un pardal, marronet i sense marques que el distingeixin, que triga uns minuts a sortir de l’espessor permetent-me fotografiar-lo.

Viu en zones humides on caça insectes àvidament entre la vegetació riberenca. A diferència del rossinyol comú, que és estival, el rossinyol bord és sedentari. Tant sedentari que, durant tot l’any, els mascles defensen el seu territori. L’objectiu és foragitar mascles competidors i atreure-hi diverses femelles amb el seu potent cant, una activitat que els ocupa una gran part del seu temps. Amb tant de temps dedicat al postureig, els mascles quasi no participen en les feines de pujar els polls, i són en canvi les femelles les que s’ocupen de bastir el niu, covar les dues postes de quatre ous i alimentar els pollets fins que s’envolen als quinze dies de nèixer.