Aquest petit moixó (Phoenicurus ochruros) és resident tot l’any però a l’hivern és especialment visible doncs arriben molts individus hivernants des del Pirineu o del Centre i Nord d’Europa. Descarat i gens tímid, és fàcil d’observar en jardins, conreus, rocalles o construccions, sovint posat al capdamunt d’un pal, tronc o pedra cridant l’atenció amb els seu cant i moviment constant de la cua. Bàsicament insectívor, complementa la seva dieta amb baies com els petits grans de raïm de les vinyes bordes.
El mascle és molt vistós, amb cos gris-negròs (d’aquí que se l’anomeni fumada), mentre que la femella és més discreta, amb colors clars i la cua ocre-rogenca