Article publicat a el Francolí l'agost del 2024
Som al Parc Nacional de Bic, al cor del Golf de Sant Llorenç, al Quebec. Ens han recomanat acostar-nos aun platja rocosa, al vespre, per a veure foques comunes. Primer les veiem de lluny, com si flotessin estranyament sobre l’aigua, doncs s’estan sobre roques mig submergides. Amb el pas de l’estona la marea va baixant, i arriben més foques, més de 40, que van espatarrant-se sobre roques que queden descobertes.
Alguns exemplars juguen i es barallen, altres treuen el cap de l’aigua i ens observen amb una curiositat que revela la seva intel.ligència, fins i tot, un cadell surt a descansar a la sorra, al nostre costat, ignorant totalment a la nostra presència.
La foca comuna es distribueix per totes les aigües fredes de l’hemisferi Nord, del Pacífic a l’Àrtic i l’Atlàntic. S’alimenten de peixos que localitzen a través de sons, con si es tractés d’un sonar, i que pesquen en immersions que poden durar diversos minuts. Durant la major part de l’any tenen una vida solitària i passen la major part del temps a l’aigua.
A l’estiu però, s’agrupen en platges durant un parell de mesos, i passen molt de temps fora de l’aigua per a mudar el pelatge. Durant aquest període de vida social també neixen els nous cadells i es produeixen aparellaments i còpules.
