Les musaranyes d'aigua (gènere Neomys) són mamífers insectívors aquàtics de distribució eurosiberiana dels que actualment se'n reconeixen quatre espècies. Com totes les musaranyes, són molt petites i s'alimenten d'invertebrats que cacen a l'aigua i estaborneixen amb la seva mossegada verinosa. qCom que les diferents esècies de musaranya aquàtica són pràcticament indistingibles entre elles cal fer anàlisis d'ADN per a poder determinar-ne l'espècie amb seguretat i per aquest motiu, la seva distribució i la sistemàtica del gènere està en continua revisió.

Així doncs, segons  estudis  recents i les darreres troballes, a Catalunya hi podem trobar tres de les quatre espècies del gènere Neomys:

Al Pirineu podem trobar la musaranya d'aigua euroasiàtica (Neomys fodiens), que com el seu nom indica es distribueix per la regió paleàrtica, des del nord de la península ibèrica fins a la costa pacífica de Sibèria.

• A la Conca de Barberà s'ha confirmat la presència de la musaranya d'aigua ibèrica (Neomys anomalus), que hom creu que podria trobar-se en altres conques fluvials del sud de Catalunya, aquesta espècie es troba únicament a la península ibèrica.
• A la major part de Catalunya hi podem trobar la musaranya d'aigua mediterrània (Neomys milleri) que es distribuix per una àmplia zona d'Europa al voltant de la mediterrània arribant fins a Rússia.

Fins fa relativament poc es considerava que N. milleri era la mateixa espècie que N. anomalus, motiu pel qual en llibres i altra literatura antiga podeu trobar citada N. anomalus com a àmpliament distribuïda per Catalunya. Les anàlisis genètiques també han permés també determinar que N. milleri i N. anomalus es van separar com a espècies diferents durant el pleistocé, fa uns 400.000 anys quan diferents poblacions de musaranya d'aigua van quedar geogràficament separades durnat els diferents periodes glacials, i una volta el gel va retrocedir unes poblacions van recolonitzar Euràsia mentre d'altres van recolonitzar la península ibèrica.

Per a saber-ne més llegiu Multilocus species trees and species delimitation in a temporal context: Application to the water shrews of the genus Neomys per J. Igea, P. Aymerich, A. Bannikova, J, Gosàlbez, J. Castresana. BMC Evolutionary Biology (2015) 15:209