El canyís o canya xisca (Phragmites australis ssp. australis) forma els canyissars autòctons i de més valor ecològic. La planta assoleix 1-2m d’alçada, les tiges poc lignificades es renoven anualment i no ultrapassen el centímetre de diàmetre, i es pot reproduir tan per rizomes com llavor. Tradicionalment s’utilitzaven per a fer-ne sostres, i darrerament s’ha utilitzat amb èxit per a la depuració aigües. Els canyissars d’aquesta espècie solen ser rics en vida animal tan pel refugi que ofereix com l’aportació d’aliment en forma de llavor de canyís. En cas d’aiguats el canyís típicament es plega i permet el pas de l’aigua.

La canya autèntica o erròniament anomenada canya americana (Arundo donax) és una planta exòtica originària del Sud i Est d’Àsia que assoleix fins a 6 metres d’alçada. Les tiges, que són fortes i arriben fins als 5cm de diàmetre, duren diversos anys podent-se ramificar a partir del segon any. Formen rizomes molt resistents que poden contenir més d’uns 5% de sacarosa, de fet el rizoma és l’única forma de reproducció doncs a la mediterrània les flors que produeix no són fèrtils, per altra banda els canyissars que formen (canyars) són notablement pobres en vida animal. Es tracta d’una planta amb mil usos tradicionals que n’ha favorit una expansió que esdevé un problema accentuat per l’abandonament dels costums antics: a les lleres es formen grans canyars de canyes molt grans i ramificades que en cas de riuada s’enreden teixint una xarxa densa que obstrueix l’aigua.