Article publicat a el Francolí el Maig del 2015
Al paratge de l’Ermita hi trobem un arbre magic i sorprenent, es tracta del Castanyer Mort, un exemplar molt vell, i de fa anys difunt , víctima del xancre, un fong que ha afectat molts castanyers a tot Catalunya.
De l’esquelet de l’arbre en podem apreciar el tronc, recte i molt gruixut doncs fa 3,5m de perímetre, però de la capçada només en queden algunes branques principals que es van podrint poc a poc.
El fet però que l’arbre estigui mort no és un problema per a apreciar-lo, almenys els propers anys, doncs la fusta de castanyer és molt resistent a l’aigua.
Per a trobar aquest castanyer només cal seguir el camí dels Misteris de l’Ermita. Després d’uns 150m de camí costarut veureu, just al darrere de la segona capelleta el nostre protagonista d’avui.
Malauradament, l’entorn està força degradat: els Misteris han estat víctima del vandalisme i estan trencats, el camí no es pot seguir a partir del castanyer, i per a acabar-ho d’enpitjorar, recentment algun grup d’incívics ha deixat la zona plena d’ampolles, papers i plàstics.
| Espècie | Castanyer, Castanea sativa |
| Perímetre del tronc a 1,30m | 3,65 m |
| Perímetre del tronc a la base | 4,10 m |
| Ample de la capçada | - |
| Alçada | 4,80 m |
| Ubicació | Al paratge de l’Ermita, a uns 150m del començament del camí dels Misteris. |
| Coordenades | 41°22'25.3"N 1°06'34.2"E |
La Natàlia Rodríguez és una periodista i escriptora tarragonina que s’autodefineix com a animal de ciutat. Entre actes de premsa i la presentació del seu primer llibre (“Viatjant amb cendres, Arola Editors) encara troba temps per passar-lo a l’Espluga, gaudint de la tranquilitat del poble, l’aire lliure o simplement la companyia dels amics.
Observa l’arbre mentre s’hi acosta com intentant llegir la seva història en les clivelles de l’escorça I afegeix “Què bonic!, és com un ent sortit dels llibres del Tokien, tan gruixut i amb les branques trencades que semblen ulls i braços”. Però jo, que la conec, la veig inquieta, com impressionada, i en preguntar-li es confessa: “Els arbres morts i tan vells com aquest em fan por, sé que és irracional pero ja de petita em feia por el bosc de nit”.
Jo crec que l’impacte visual i emocional que ens transmeten arbres com aquest, són una part fonamental de la seva bellesa, així doncs quan sigueu per l’Ermita us aconsello visitar el Castanyer Mort doncs segur que no us deixarà indiferents.
