Article publicat a el Francolí l'Abril del 2024
És una tarda freda i ventosa de Novembre a Gallocanta, una llacuna d’aigua salada que hi ha al centre del Sistema Ibèric, entre les províncies de Saragossa i Terol. Hem vingut a veure grues, (Grus grus) però fa hores que voltem, sense èxit, pels camps i camins al voltant de la llacuna. Una estona abans de la posta del Sol veiem un primer grup de grues que volen majestuosament, batent les ales, serenament, i amb una formació en V que els permet avançar contra el fort vent que bufa a la zona. En poca estona, més i més contingents de grues arriben de totes direccions. Després de passar el dia menjant llavors, vegetals i insectes per camps i prats a quilòmetres a la rodona, les grues s’agrupen al centre de la llacuna per a dormir, lluny dels depredadors.
La grua és un ocell molt gran, amb una alçada de fins 120cm i un pes que pot superar els 6Kg. Tot i aixó és bell i estilitzat, amb un plomatge de color cendra i colors blancs, negres i vermells. Cria en boscos boreals del nord del continent Euroasiàtic i hiverna en regions càlides al sud, emprenent espectaculars migracions a través de diverses rutes.
La llacuna de Gallocanta és una parada clau en la ruta entre Escandinavia i les àrees d’hivernada al sud de la Península Ibèrica i nord d’Àfrica. En els moments de màxim pas, al Novembre i al Març, s’hi poden arribar a reunir més de 100’000 exemplars en un sol dia. La major part només s’hi estaran uns dies, per a reposar forces abans de continuar la migració, però alguns pocs exemplars s’hi queden tot l’hivern.